17 Octubre 2017

Nou curs -lema

17 Octubre 2017

Educació Infantil

17 Octubre 2017

ESPAIS CREATIUS

17 Octubre 2017

Esports

17 Octubre 2017

Nou curs-lema

17 Octubre 2017

ESPAIS CREATIUS

17 Octubre 2017

BI + BATXIBAC

17 Octubre 2017

Nou curs-lema

17 Octubre 2017

Camp Gespa

17 Octubre 2017

ESPAIS CREATIUS

17 Octubre 2017

Dansa

17 Octubre 2017

Infantil

17 Octubre 2017

ESPAIS CREATIUS

17 Octubre 2017

Batxillerat

Batxillerat

Rotador2

Pastoral

El lema del nou curs ens convida a aprofundir en el valor de  l’ESPERANÇA. En aquests moments la societat actual està marcada per dos elements teòricament inseparables: la crisi econòmica i la desesperança. La primera fa el seu cu rs destructor deixant la ruïna al seu pas: aturats, negocis tancats, retallades, famílies desnonades, empreses en concurs de creditors… Mentre l’altre, com a conseqüència de la primera, es propaga com la pesta, fins i tot, entre aquells que no són les principals víctimes de la crisi. “I què passa si això va a pitjor? Més val ser conservadors, prudents i estalviadors”, diuen aquests. Sense cap dubte, som una societat desesperançada. Però com ja apuntava Aristòtil tres cents anys abans de Crist “l’esperança és el somni de l’home despert”. Un home que no creu en el dia de demà, en què el futur serà millor, en què les coses poden canviar, en què els seus somnis es poden fer realitat… no lluita, no treballa, es resigna i es deixa vèncer. I una societat així està perduda. Per aquells més negatius, una advertència: l’esperança no és creure en utopies, en realitats tan irreals que puguin esdevenir absurdes.
 
L’esperança no és cosa de bojos que viuen instal·lats en la irrealitat o de persones ingènues. L’esperança ens permet pensar en futur mentre netegem l’horitzó de falsos paranys, és a dir, mentre construïm el present. Per tant, l’esperança també es relaciona amb el valor de l’esforç, la perseverança, la valentia, la llibertat… Com apunta Francesc Torralba “en la matriu de l’home esperançat hi ha el germen de la rebel·lió i de la disconformitat”.
 
L'esperança no és fingir que no existeixen els problemes, és realment la forma més exacta de cercar les solucions.  És la confiança de saber que aquests no són eterns, que les ferides curaran, i les dificultats se superaran. És tenir fe, és una font de fortalesa i renovació absolut del nostre interior, la que ens guiarà des de la foscor cap a la llum.
 
I malgrat tot, des de la nostra opció de fe, esperançats.
 
L'esperança és el motor de l'acció cristiana en el món. Es fonamenta en la confiança de què no estem sols i de què Déu actua, misteriosament, a través de les persones que cerquen el bé, la justícia, la veritat i la bellesa. Entenem que no estem deixats de la mà de Déu i que Ell actua en la història obrint camins de pacificació i de reconciliació. Contra la moral de derrota i l'escepticisme indolent tan estès en el moment actual, vindiquem l'esperança madura, la que no defalleix davant de les dificultats i que cerca, amb intel·ligència, formes per pal·liar els nostres sofriments i per millorar el món que hem rebut.
 
Sant Joan Baptista de La Salle va saber projectar aquest valor en tot el seu itinerari vital i en totes i cadascuna de les iniciatives que va anar engegant. Tots coneixem quin va ser el seu procés vocacional, davant d’una realitat difícil pels infants de França, amb esperança, il·lusió, compromís i constància  començar una obra educativa que encara avui és  vigent. Tingué una actitud esperançada davant la vida, amb plena confiança en  Déu, en els primers Germans i amb la gent de bé que l’envoltava. 
 
Les obres educatives  de la  Salle estan en mans de molts educadors i educadores que des de la seva diversitat d'identitats, necessiten sentir-se pertanyents i responsables de la seva petita parcel·la de la vinya de l'educació en la qual estan immersos. 
 
Els nostres alumnes, el regal més preuat i més preciós que se'ns ha confiat, també estan convidats a sentir-se part d'aquesta gran família. Desitgen trobar-se amb educadors adults que siguin testimonis i guies per a les seves vides. Desitgen desenvolupar-se com a persones tenint com a referència testimonial la vida d'homes i dones que s’han compromès amb ells tot el que són i plens d’esperança desenvolupen la seva Missió.
 
En la formació de nens i joves, el desenvolupament de l’ESPERANÇA els permet prendre la vida des de la pròpia realitat i treballar en les seves mans, fent homes i dones autònoms per anar prenent les seves pròpies decisions vitals.

 

ÉS A LES NOSTRES MANS

 

Educar en l’esperança és acompanyar en la lectura crítica de la realitat,  en motivar l’autoestima, incrementar la confiança i formar persones disposades al treball en equip, amb visió de futur, amb iniciativa, confiança, i compromeses per afrontar els obstacles i problemes que se'ls van presentant en la seva vida.

En temps de canvi, mirar el futur amb serenitat i mantenir un equilibri en tot allò que considerem vàlid i la disposició a renovar-se contínuament amb la certesa de que sabrem donar la resposta educativa necessària en cada situació sent fidels al nostre ideari d’escola cristina i  estil lasal·lià d’educació. 

Caràcter Propi dels Centres La Salle

 

 


 

 

Ús de cookies.

Aquesta web fa servir cookies per a garantir una millor experiència a l’usuari. Si segueix navegant està donant el seu consentiment per a l’acceptació de les mencionades cookies i l’acceptació de la nostra política de cookies, faci clic a l’enllaç per obtenir més informació. Llegir més

Acceptar

Segueix-nos a:

  

JoomShaper